Sembla mentida els diferents resultats que es poden aconseguir partint d'un element tant senzill com seria un paper de fumar. Aquest collar explica una història, la d'unes Caputxetes vermelles passejant pel bosc. Segons altres versions podria tractar-se d'una amanida de gambes o d'un referent nadalenc, estic oberta a interpretacions varies!!
Per a fer aquest collar he recargolat, he muntat, he recargolat, he tenyit, i he seguit recargolant!! Un treball, doncs, molt laboriós que no hauria estat possible sense l'ajuda desinteressada de diferentes col·laboradores.
Com va comentar la Roser, cadascún dels collars presentats són un reflexe de com sóm cadascuna de les creadores. I si, efectivament, sóc una persona amb tendència a complicar-se la vida! Però què hi farem: jo sóc així, i estic contenta del resultat.











Aquesta samarreta està dedicada al meu pare. El monigote és ell amb la seva nova joguina.
Aquest tercer cas és un mix improvisat. Tot i que no és precisament una de les meves millors samarretes m'agrada la combinació entre pedaços de tela i dibuix. Sóc fan del collage i crec que faré més experiments en aquest sentit, li dona un toc molt interessant a la samarreta.